Esta granja esta situada en un poble xicotet anomenat Torres de Albarracín, en la província de Terol. Va començar a construir-se a l’any 1981 fins al 1984 que va ser quan va començar la criança dels porcs.
Segons les inversions de capital i treball és una ramaderia intensiva, segons l’alimentació del bestiar es una ramaderia estabulada, segons la mobilitat del bestiar es un ramaderia sedentària, es de cicle tancat perquè naixen i creixen en la granja fins a que els porten a l´escorxador, que es quan surten de la granja.
La temperatura es regulada automàticament.
La granja esta dividida en parcs on es troba la reposició, que son les noves mares de la granja. Hi ha un altra nau on es troben els mascles i les femelles que s’han de cobrir, també hi ha quatre naus de gestació, tres naus de parts, dos naus de desmamar i sis de engreixar.
Fa uns 10 anys es van modernitzar les instal•lacions. Abans hi havia una vagoneta que anava pel mig de les naus ficant el menjar als porcs en el menjador per a que menjaren i actualment les instal•lacions del menjar estan automatitzades, que es distribueix des del molí per uns tubs d´arrossegament fins al dossificador i d’aquest als menjadors.
En el molí es mesclen ordi, blat, soja i correctors per a les mares gestants i els mascles que menjen dues vegades al dia i cada vegada dos quilos aproximadament,les mares lactants menjen un poc més. Els porquets i els d’engreixar menjen blat, soja i dacsa que dona més energia, aquest menjen tot el que volen perquè tenen les tolves plenes durant tot el dia.
Per a que els porcs puguen veure tenen uns xuplons en els que veuen aigua quan volen.
En aquesta granja hi ha un laboratori on es fa i es manté la reproducció artificial. El mascle es munta al poltre que fa de femella, els mascles provenen d’altres granjes, els espermatozoides són analitzats per saber si són bons i es mesclen amb diluïent que es un líquid que serveix per a mantindre els espermatozoides vius, fins que son introduïts a la femella amb una verga . 
La femella es queda embarassada per primera vegada als vuit mesos desprès de haver-li ficat les vacunes, quan es queda embarassada té als porquets als 3 mesos i 21 dies, una vegada han nascut els porquets els tallen la cua per a que no s’hi la mosseguen entre ells i els dents afilats per a no fer mal a les mamelles de les femelles. Els porquets mascles als 25 dies son castrats . 
Les femelles solen tindre entre 13 i 14 porquets, durant els 21 dies que estan manant els porquets s’han apropiat d’una mamella cada un i per a no tindre fred es fiquen davall la llum del foc i damunt del sòl radiant. Als 21 dies els porquets son separats de les seues mares, i passen a engreixar i la mare a cobrir-se una altra volta. 
Els porquets quan es separen de les mares estan quatre mesos a engreixar fins que se’ls emporten a l´escorxador. Els porcs segons el moment son venuts a diferents llocs com la Comunitat Valenciana, Conca...
Abans els porcs que es morien els portaven a una "buitrera" per a que els voltors se’ls menjaren, però va sortir una normativa que hi havia que tirar-los a uns contenidors als que un camió cada cert temps va a per els que s’han mort.
Totes les femelles porten una xapa a l’orella per a identificar-los. Hi ha uns cartells on també s’identifiquen varies coses com quan se cobreixen, per quin mascle(que son d’un altra granja), en quina setmana de l’any son cobrides, en quin dia en podrien tornar a cobrir, el dia del part, si hi ha hagut algun canvi en els fills de una mare a un altra, les vacunes que tenen els porquets i les morts que hi ha hagut.
En el terra on estan els porcs hi ha unes reixes on els excrements passen a uns fossars, que passen a un depòsit general i d’allí va a un camió que recull els excrements i els utilitzen per a fer abono.
MIRIAM DELGADO, MAR BELLOSO I ANNETA ROYO 3ºC
No hay comentarios:
Publicar un comentario