Un curso más os queremos dar la bienvenida a este vuestro blog de Geografía e Historia del Colegio La Salle de Benicarló.
Queremos que sea un espacio de aprendizaje y refuerzo de todos los conocimientos que tengan que ver con el contenido de nuestras materias: Sociales de 1º, 2º, 3º y 4º de ESO, así como del Taller del Geógrafo y del Historiador. Pero sobre todo nos gustaría que en este blog se vieran reflejados vuestros trabajos, vuestras investigaciones. Aquí tienen cabida muchos temas ¡anímate y colabora! Junts podem fer HISTÒRIA!
También es el momento de agradecer a todos los que durante el curso pasado habéis enriquecido el blog con vuestros trabajos y aportaciones: Unos seguís en el Colegio, otros ya estáis en los diferentes Institutos, a todos ¡GRACIAS! En total más de ochenta entradas. La mayoría de ellas se han borrado para dar cabida a las que seguro aportaréis a lo largo de este curso.
BON CURS 2009-10 A TOTS!!
miércoles, 16 de septiembre de 2009
miércoles, 6 de mayo de 2009
EXCURSIÓ AL MONESTIR DE POBLET, EL MUSEU DEL VIDRE DE VIMBODÍ, I A LA POBLACIÓ DE MONTBLANC
El dijous dia 30 d’abril vam anar d’excursió a Poblet. Vam eixir de La Salle a les 8:00 amb autocar. dins de l’autocar ens ho vam passar molt bé ja que tots ens fèiem moltes bromes. en arribar al monestir vam esmorzar i en acabar vam començar la visita al monestir. Quan et fixaves amb la façana del monestir et produïa molta confusió ja que a sovint es barrejaven elements del gòtic i el romànic.
EL MONESTIR DE POBLET HISTORIA
El monestir es va fundar en el segle XII per la orde del Cister original de França i va arribar a esta format per més de 150 monjos . Aquest monestir va ser un del mes grans i importants de Europa ja que reis de la corona d’Aragó i nombrosos nobles van estar enterrats al monestir durant tota l’edat mitjana.
En el segle XIX el monestir va viure un gran període de decadència i va ser abandonat i després saquejat per francesos .
En l’actualitat després de ser restaurat el monestir comte amb una trentena de monjos.
SALES I DEPENDÈNCIES DEL MONESTIR
En entrar al monestir vam anar al claustre, on es veia bé la barreja dels dos estils artístics de la edat mitjana el gòtic i el romànic. Al voltant del claustre hi havia totes les sales del monestir.
Primer vam entrar a la cuina antiga que tenia una gran xemeneia actualment els monjos tenen una cuina nova amb electrodomèstics més moderns. Al costat hi havia el menjador que era molt gran i les monjos menjaven sense parlar mentres un dels monjos orava. També hi havia una sala de reunions. La biblioteca que era gegant, era un dels llocs més importants del monestir, actualment els llibres són donacions ,ja que els originaris del monestir vam desaparèixer al segle XIX . La sala capitular, es el lloc on es reunien els monjos per elegir al nou abat. Després vam anar a la església del monestir on hi havia un retaule de pedra blanca una mica deteriorat, i les tombes de Jaume I “el conqueridor , Pere “el cerimoniós” i alguns reis més de la corona d’Aragó. Vam veure l’antiga prensa on feien el vi i finalment el museu. Després de visitar el monestir vam anar a veure com feien el vidre a Vimbodí i vam dinar a Montblanc ciutat que s’estava preparant per a una fira medieval.

JORDI CURTO, 2D
viernes, 27 de marzo de 2009
EL SECTOR PRIMARI: UN EXEMPLE DE RAMADERIA PORCINA
GRANJA PIENSOS SAN MIGUEL
Esta granja esta situada en un poble xicotet anomenat Torres de Albarracín, en la província de Terol. Va començar a construir-se a l’any 1981 fins al 1984 que va ser quan va començar la criança dels porcs.
Segons les inversions de capital i treball és una ramaderia intensiva, segons l’alimentació del bestiar es una ramaderia estabulada, segons la mobilitat del bestiar es un ramaderia sedentària, es de cicle tancat perquè naixen i creixen en la granja fins a que els porten a l´escorxador, que es quan surten de la granja.
La temperatura es regulada automàticament.
La granja esta dividida en parcs on es troba la reposició, que son les noves mares de la granja. Hi ha un altra nau on es troben els mascles i les femelles que s’han de cobrir, també hi ha quatre naus de gestació, tres naus de parts, dos naus de desmamar i sis de engreixar.
Fa uns 10 anys es van modernitzar les instal•lacions. Abans hi havia una vagoneta que anava pel mig de les naus ficant el menjar als porcs en el menjador per a que menjaren i actualment les instal•lacions del menjar estan automatitzades, que es distribueix des del molí per uns tubs d´arrossegament fins al dossificador i d’aquest als menjadors.

En el molí es mesclen ordi, blat, soja i correctors per a les mares gestants i els mascles que menjen dues vegades al dia i cada vegada dos quilos aproximadament,les mares lactants menjen un poc més. Els porquets i els d’engreixar menjen blat, soja i dacsa que dona més energia, aquest menjen tot el que volen perquè tenen les tolves plenes durant tot el dia.

Per a que els porcs puguen veure tenen uns xuplons en els que veuen aigua quan volen.
En aquesta granja hi ha un laboratori on es fa i es manté la reproducció artificial. El mascle es munta al poltre que fa de femella, els mascles provenen d’altres granjes, els espermatozoides són analitzats per saber si són bons i es mesclen amb diluïent que es un líquid que serveix per a mantindre els espermatozoides vius, fins que son introduïts a la femella amb una verga .
La femella es queda embarassada per primera vegada als vuit mesos desprès de haver-li ficat les vacunes, quan es queda embarassada té als porquets als 3 mesos i 21 dies, una vegada han nascut els porquets els tallen la cua per a que no s’hi la mosseguen entre ells i els dents afilats per a no fer mal a les mamelles de les femelles. Els porquets mascles als 25 dies son castrats .
Les femelles solen tindre entre 13 i 14 porquets, durant els 21 dies que estan manant els porquets s’han apropiat d’una mamella cada un i per a no tindre fred es fiquen davall la llum del foc i damunt del sòl radiant. Als 21 dies els porquets son separats de les seues mares, i passen a engreixar i la mare a cobrir-se una altra volta.
Els porquets quan es separen de les mares estan quatre mesos a engreixar fins que se’ls emporten a l´escorxador. Els porcs segons el moment son venuts a diferents llocs com la Comunitat Valenciana, Conca...

Abans els porcs que es morien els portaven a una "buitrera" per a que els voltors se’ls menjaren, però va sortir una normativa que hi havia que tirar-los a uns contenidors als que un camió cada cert temps va a per els que s’han mort.

Totes les femelles porten una xapa a l’orella per a identificar-los. Hi ha uns cartells on també s’identifiquen varies coses com quan se cobreixen, per quin mascle(que son d’un altra granja), en quina setmana de l’any son cobrides, en quin dia en podrien tornar a cobrir, el dia del part, si hi ha hagut algun canvi en els fills de una mare a un altra, les vacunes que tenen els porquets i les morts que hi ha hagut.

En el terra on estan els porcs hi ha unes reixes on els excrements passen a uns fossars, que passen a un depòsit general i d’allí va a un camió que recull els excrements i els utilitzen per a fer abono.
MIRIAM DELGADO, MAR BELLOSO I ANNETA ROYO 3ºC
Esta granja esta situada en un poble xicotet anomenat Torres de Albarracín, en la província de Terol. Va començar a construir-se a l’any 1981 fins al 1984 que va ser quan va començar la criança dels porcs.
Segons les inversions de capital i treball és una ramaderia intensiva, segons l’alimentació del bestiar es una ramaderia estabulada, segons la mobilitat del bestiar es un ramaderia sedentària, es de cicle tancat perquè naixen i creixen en la granja fins a que els porten a l´escorxador, que es quan surten de la granja.
La temperatura es regulada automàticament.
La granja esta dividida en parcs on es troba la reposició, que son les noves mares de la granja. Hi ha un altra nau on es troben els mascles i les femelles que s’han de cobrir, també hi ha quatre naus de gestació, tres naus de parts, dos naus de desmamar i sis de engreixar.
Fa uns 10 anys es van modernitzar les instal•lacions. Abans hi havia una vagoneta que anava pel mig de les naus ficant el menjar als porcs en el menjador per a que menjaren i actualment les instal•lacions del menjar estan automatitzades, que es distribueix des del molí per uns tubs d´arrossegament fins al dossificador i d’aquest als menjadors.
En el molí es mesclen ordi, blat, soja i correctors per a les mares gestants i els mascles que menjen dues vegades al dia i cada vegada dos quilos aproximadament,les mares lactants menjen un poc més. Els porquets i els d’engreixar menjen blat, soja i dacsa que dona més energia, aquest menjen tot el que volen perquè tenen les tolves plenes durant tot el dia.
Per a que els porcs puguen veure tenen uns xuplons en els que veuen aigua quan volen.
Els porquets quan es separen de les mares estan quatre mesos a engreixar fins que se’ls emporten a l´escorxador. Els porcs segons el moment son venuts a diferents llocs com la Comunitat Valenciana, Conca...
Abans els porcs que es morien els portaven a una "buitrera" per a que els voltors se’ls menjaren, però va sortir una normativa que hi havia que tirar-los a uns contenidors als que un camió cada cert temps va a per els que s’han mort.
Totes les femelles porten una xapa a l’orella per a identificar-los. Hi ha uns cartells on també s’identifiquen varies coses com quan se cobreixen, per quin mascle(que son d’un altra granja), en quina setmana de l’any son cobrides, en quin dia en podrien tornar a cobrir, el dia del part, si hi ha hagut algun canvi en els fills de una mare a un altra, les vacunes que tenen els porquets i les morts que hi ha hagut.
En el terra on estan els porcs hi ha unes reixes on els excrements passen a uns fossars, que passen a un depòsit general i d’allí va a un camió que recull els excrements i els utilitzen per a fer abono.
MIRIAM DELGADO, MAR BELLOSO I ANNETA ROYO 3ºC
domingo, 8 de marzo de 2009
L´INICI DE LA RECONQUESTA VALENCIANA
sábado, 21 de febrero de 2009
AÇÒ TAMBÉ ÉS HISTÒRIA...!!!
Per primera vegada en la història de la lliga l´equip provisionalment cuer ha guanyat al líder actual. Ja que es tracta d´una circumstància històrica pensem que potser d´interés per als seguidors d´este bloc afeccionats al futbol i que no van poder gaudir del partit en directe...Que vostés ho disfruten!!


viernes, 30 de enero de 2009
MURAL DE FERNANDO VII EN HORTA DE SANT JOAN
lunes, 26 de enero de 2009
2 de mayo de 1808: La carga de los mamelucos y Benicarló
Descripción del cuadro de Francisco de Goya "El dos de mayo" o "La carga de los mamelucos" sobre el levantamiento popular contra la invasión francesa iniciado el dos de mayo de 1808, que dio inicio a la guerra de la Independencia (1808-1814)
Como se dice al final, este cuadro sufrió desperfectos en marzo de 1938. En 1936, como tantas obras de la pinacoteca de El Prado, los cuadros de Goya fueron trasladados a Valencia para protegerlos de uno de los frentes más duros de la Guerra Civil. Dos años después, un camión los llevaba a Girona y, en ese trayecto, a su paso por Benicarló -posiblemente en la calle Mayor-, el camión en el que iban las obras sufrió un accidente. Según unas fuentes, se les cayó encima un balcón; según otras, el camión chocó contra el balcón. Sea como fuere, un fuerte golpe rompió las telas en varios cortes horizontales. En el mismo camión se transportaba el cuadro "El 3 de mayo de 1808 en Madrid: los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío", la otra gran obra emblemática de Goya sobre la guerra de la Independencia. El cuadro que más sufrió fue "El 2 de mayo" que perdió dos fragmentos pequeños en el lado izquierdo, como se comenta en el video.
viernes, 5 de diciembre de 2008
Una fábrica de bombas de mano en nuestro Colegio
En el nº 86 (diciembre de 2008) de la Gaceta del Aula de Cultura Militar "Bermúdez de Castro" de Castellón, aparece esta curiosa noticia que hace referencia al uso tan poco habitual que tuvo nuestro Colegio durante los años de la Guerra Civil en que permaneció incautado por el Comité anarquista de la CNT-FAI:
FÁBRICA DE BOMBAS
En 1939 prestaba declaración ante la Guardia Civil el vecino de
Benicarló Pedro Garro Martínez, afirmando que en una casa de la
calle del Carmen de la localidad, que antes había sido una capilla,
estaba instalado en 1936 un polvorín, siendo trasladado
posteriormente al Ayuntamiento. También informó de que en el colegio de San Luis Gonzaga, de los Hermanos de La Salle, se trabajaba aquel mismo año en la construcción de bombas para la CNT de Benicarló, aprovechando
botes de conservas, sobre todo de tomates.
FÁBRICA DE BOMBAS
En 1939 prestaba declaración ante la Guardia Civil el vecino de
Benicarló Pedro Garro Martínez, afirmando que en una casa de la
calle del Carmen de la localidad, que antes había sido una capilla,
estaba instalado en 1936 un polvorín, siendo trasladado
posteriormente al Ayuntamiento. También informó de que en el colegio de San Luis Gonzaga, de los Hermanos de La Salle, se trabajaba aquel mismo año en la construcción de bombas para la CNT de Benicarló, aprovechando
botes de conservas, sobre todo de tomates.
sábado, 29 de noviembre de 2008
CUADRO DE LOS BEATOS MÁRTIRES DE LA SALLE DE BENICARLÓ
Cuadro obra de José Antonio Caldés bendecido el pasado 6 de noviembre, fiesta litúrgica de los Hermanos mártires. Podemos admirarlo en la Capilla del Sagrario de la parroquia de San Bartolomé de Benicarló.
Nuestro colegio, con sus 115 años de historia, tiene mucho que contarnos sobre los acontecimientos sociales vividos por Benicarló y sus gentes, las vivencias personales de sus alumnos y sus familias, de los Hermanos y profesores que han pasado por sus aulas. Son muchas las historias que se podrían escribir en tantos años de presencia de La Salle en Benicarló.
En estas líneas podrás encontrar una parte muy importante de esta historia centenaria: la de unos Hermanos que pasaron como alumnos o profesores por el mismo colegio en el que tú estás y que, en sus aulas, siguieron la llamada a la vocación religiosa como Hermanos de las Escuelas Cristianas. Fueron fieles a esa llamada hasta las últimas consecuencias, muriendo por Áquel al que consagraron su vida, Jesucristo, en tiempos de la terrible persecución religiosa que se cernió sobre España en 1936. Ahora, tres de ellos, son los primeros beatos de la historia de Benicarló, ya que fueron beatificados en Roma el 29 de octubre de 2007 junto a 495 mártires más: Los Beatos Crisóstomo, Valeriano Luis y Eliseo Vicente. Todo un honor para nuestro Colegio. Su fiesta será a partir de ahora el día 6 de noviembre de cada año.
Aquí tienes unas breves biografías de todos los Hermanos beatificados que pasaron por nuestro Colegio como alumnos, unos son benicarlandos y otros de diferentes pueblos de la Comarca:
Hno. Crisóstomo (José Joaquín Llorach Bretó)
- Nació en Benicarló el 9 de febrero de 1881. Desde 1926 era Procurador (proveedor de materiales, libros…) del Distrito de Barcelona. Al iniciarse la persecución buscó refugio en casa de amigos benicarlandos y, más tarde, para no comprometerlos, en una pensión. Tuvo la oportunidad de escapar al extranjero pero prefirió quedarse y organizar una red de ayuda a los Hermanos perseguidos: “Mientras un Hermano espere de mí una ayuda, no me moveré de aquí. ¡Si me matan, bendito sea Dios!”, solía decir. Fue descubierto y detenido el 2 de noviembre. Fue fusilado al día siguiente en Vallvidriera (Barcelona). Tenía 55 años.
Hno. Valeriano Luis (Nicolás Alberich Lluch)
- Nació en Benicarló el 1 de enero de 1898. Desde 1931 estaba como profesor en el Colegio Condal de Barcelona. Al iniciarse la persecución, decidió volver a su pueblo natal junto con su hermano, el Hno. Eliseo Vicente. En Benicarló se ocultaron en una casa de campo de su familia, solo acudían al pueblo de noche. Al conocer su presencia en el pueblo, milicianos del Comité se presentaron a las casas de sus familiares con amenazas de muerte si no entregaban a los Hermanos. Acordaron marchar a Teruel para poder pasar a zona nacional. El camino lo realizaron a pie. En Valderrobres (Teruel) fueron identificados como religiosos, lo que significó su condena a muerte. El 23 de agosto fueron fusilados, en el ”Plá del Catalí”. Sus últimas palabras fueron “¡VIVA CRISTO REY!”. Tenía 38 años.
Hno. Eliseo Vicente (Vicente Alberich Lluch)
- Nació en Benicarló el 29 de enero de 1906. En 1935 fue destinado a dar clase en la escuela de Ntra. Sra. del Carmen de Barcelona. Con el estallido revolucionario se unió a su hermano, el Hno. Valeriano Luis, viviendo junto a él, hasta el final de su vida, los mismos acontecimientos. Fue asesinado a los 30 años.
Hno. Dionisio Luis (Mateo Molinos Coloma)
- Nació en Forcall el 21 de agosto de 1890. Desde 1932 era director del Colegio de La Salle de Bonanova (Barcelona). Cuando estalló la revolución se encontraba preparando un retiro espiritual en La Seu d´Urgell, junto al Hno. Visitador, Leonardo José. Ambos se refugiaron en un hotel propiedad de un católico que también sería fusilado, hasta que fueron detenidos el 7 de agosto y asesinados al día siguiente en Traveseres (Lleida). Tenía 45 años.
Hno. Cayetano José (Ramón Palos Gascón)- Nació en Forcall el 11 de agosto de 1885. Desde 1925 ocupaba el cargo de ecónomo del Colegio de Bonanova (Barcelona). El 20 de julio de 1936 el colegio fue saqueado por milicianos. Junto a un grupo de empleados fue detenido. El 30 de julio fue apartado del grupo y asesinado. Tenía 50 años.
Hno. Leónides Francisco (Francisco Colom González)
- Nació en Sta. Magdalena de Polpis el 12 de julio de 1887. En julio de 1936 era director del Colegio de Santa Coloma de Farnés (Barcelona). El 17 de agosto fueron obligados a abandonar el Colegio. Intentó marchar a Francia pero le fue imposible. Buscó entonces refugio en Barcelona, siendo allí detenido el 2 de noviembre. Al día siguiente, fue fusilado en Vallvidriera, junto Al Hno Crisóstomo, otro Hermano y dos seglares. Tenía 49 años.
También fueron beatificados estos otros Hermanos que pasaron por Benicarló en su etapa de formación o como profesores o responsables de la Comunidad:
- Hno. Celestino Antonio( Ismael Barrio Marquilla), nacido en 1911 en el pueblo burgalés de Piedrahita de Juarros, realizó su noviciado en Benicarló en 1928. Fue asesinado en las proximidades de Barcelona, el 20 de agosto de 1936, tenía 25 años.
- Hno. Cirilo Pedro (Cecilio Manrique Arnáiz)), natural de Monasterio de Rodilla (Burgos), estuvo destinado en Benicarló al terminar su escolasticado a finales de los años veinte. Fue fusilado en Vallvidriera (Barcelona) en diciembre de 1936, tenía 27 años.
- Hno. Benito Clemente (Félix España Ortiz), nació en 1889 en Pancorbo (Burgos), fue subdirector del colegio en 1922. Fue fusilado en Barcelona a principios de septiembre de 1936 a los 47 años de edad. Era hermano del Hno. Eladio Vicente, asesinado el 28 de agosto en Tarragona, que fue maestro de novicios en Benicarló en 1927.
- Hno. Honesto María (Francisco Pujol Espinalt), natural de Santpedor (Barcelona) donde nació en 1894, estuvo destinado en Benicarló en 1912. Asesinado el 27 de julio de 1936 en Sant Fructuós del Bages (Barcelona), a los 42 años.
- Hno. Victorio (Martín Anglés Oliveras ), nació en 1887 en Sentmenat (Barcelona), fue director en 1927, en la etapa en que también era noviciado. Fue asesinado el 31 de octubre de 1936 en la carretera de Vic a Olot . Tenía 48 años.
- Hno. Onofre (Salvio Tolosa Alsina)), nacido en Cassá de la Selva (Girona) en 1880, fue profesor en Benicarló en 1908. Fue martirizado en la carretera de Llagostera a Vidreres (Girona) el 25 de agosto de 1936, a los 56 años.
Cristóbal Castán Ferrer
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


.jpg)
.jpg)