sábado, 29 de enero de 2011

EL POBLAT IBÈRIC DEL PUIG DE LA NAU

1) LOCALITZACIÓ
El jaciment arqueològic del Puig de la Nau el trobem situat al nord-est del terme municipal de Benicarló, concretament a la vesant sud-est de la colina que li dona el nom, la qual està formada per calizes massives del Cretàcic inferior. El Puig de la Nau forma part de una alineació de petites elevacions aïllades que reben el nom de puig.
2) CRONOLOGIA
El jaciment es desenvolupa en sis fases que van des del 700 al 400 a.C. (s. VII al IV).
1era FASE: 700-650 a.C.
La primera ocupació que té el Puig de la Nau es tracta de una població estructurada consecutivament mitjançant cabanyes de planta de tendència redondejada o oval. Aquest tipus de vivenda ens indica que el primer ocupant de la colina va ser un poble de pastors semisedentari, pot ser del Baix Aragó. Culturalment aquesta fase es desenvolupa durant el Bronze final. La ceràmica característica és la indígena no tornejada
2na FASE: 650-575/550 a.C.
Culturalment pertany al període denominat Ferro antic. Gràcies a açò, les edificacions són de planta rectangular que proporciona una edificació més sòlida i compleja. Època dels comerciants forasters. La ceràmica característica d’aquesta fase és la fenícia i la indígena no tornejada.
3ra FASE: 575/550-50/475 a.C.
L’assentament sofreix una remodelació constructiva amb una nova estructura urbanística i un material diferent. Continuen apareixent les ceràmiques no tornejades i fenícies, però per una altra part, apareix un nou i dinàmic estímul comercial,el grec, constituït per la presència de ceràmiques àtiques de figures negres inicialment, i més tard per les vasijes de vernís negre. La influència dels productes procedents del comerç fenici continua acaparant la principal demanda del mercat local.
4a FASE: 500/475-450 a.C.
Aquesta fase té una cultura Ibèrica Antigua, un cercle comercial grec i la ceràmica característica són la grega i la ibèrica a torno.
5a FASE: 450-400 a.C.
El assentament sofreix una completa remodelació, estructurant-se de nou no sols tot l’ urbanisme, sino que també el propi sistema defensiu. Aquest és el moment de major esplendor del poblat. Hi han noves perspectives econòmiques, les quals estaven proporcionades pel comerç del cereal que, a través d’Empúries, arribava a Atenes. Ens trobem amb una Cultura Ibèrica plena, perfectament desenvolupada i formada, caracteritzada per una ceràmica tornejada. En torn al 400 a.C., el poblat va ser deshabitat a causa d’una degradació ecològica de l’entorn.
6a FASE: 400a.C.
El poblat s’abandonarà per complet i per a sempre, i tan sols durant el Baix Imperi Romà tornarà a existir un xicotet assentament en la vesant sud de la colina, tal i com indiquen alguns vestigis ceràmics que presumiblement corresponen a una modesta finca agrícola hispanoamericana.
3) AMB QUINA FINALITAT ES VA EDIFICAR
Donat que aquest treball no es refereix a un edifici concret, podem dir que com a poblat ha tingut varies finalitats:
Al principi s’utilitzava com a refugi de pastors que portaven el bestiar d’un lloc a un altre, després se li va donar una utilitat més de ciutat per el tipus de construcció mes sòlida. Amb el pas del temps el concepte urbanístic va anar tenint més valor i inclús es va dotar a la cuitat d’un sistema defensiu.
En definitiva, la fi del poblat ibèric va ser una ciutat dotada amb el màxim de serveis per als seus habitants.
4) QUIN US TÉ EN L’ACTUALITAT
Les excavacions que s’han realitzat en el Puig de la Nau, han sigut un camp de pràctiques on s’han format estudiants d’arqueologia, per lo tant, és un lloc de formació universitària i ademés és un gran museu on s’exposa tota la vida i el model de construcció que podien tindre el Ibers d’aquella època.
5) BIBLIOGRAFIA
- OLIVER FOIX, Arturo. La vida en el poblado ibérico del Puig de la Nau de Benicarló. Una historia de hace 2500 años, Ilmo. Ayuntamiento de Benicarló, Benicarló 20 de Octubre de 1998.
- Troballes Ibèriques de Benicarló , EXPOSICIÓ PERMANENT, Ajuntament de Benicarló.

Sandra Soriano Guarch, 3r.B

No hay comentarios: