PIOTR STOLYPIN

Polític rus (Dresden, Saxònia, 1862 - Kíev, Ucraïna, 1911). Com a ministre de l'Interior de Nicolau II des de 1904, va recaure en ell la responsabilitat de contenir el moviment revolucionari que va esclatar amb motiu de la Guerra  Rus-Japonesa (1905). Encara que anteriorment s'havia mostrat partidari d'introduir reformes que liberalitzaren la Monarquia tsarista, la Revolució va convèncer que el règim només podria sobreviure per mitjans autocràtics i repressius.

Després d'aixafar la Revolució va ser nomenat primer ministre el 1906 i va conservar el càrrec fins la seva mort. Va redoblar el terror policial, instaurant tribunals militars per jutjar vaguistes i revoltosos. El 1907 va reunir per segona vegada la Duma (Parlament) que demanaven els reformistes, però la va dissoldre quan va comprovar la força que tenia en ella l'oposició d'esquerres.

En aquell mateix any va dictar una llei electoral més restrictiva que, en reduir el pes del vot popular, li va permetre convocar una tercera Duma per aconseguir els seus propòsits (1907-1912). Alhora, va posar en marxa una reforma agrària encaminada a reduir el potencial revolucionari del camperolat rus  (1906-1910) Va eliminar les comunitats camperoles locals (mir), va colonitzar noves terres i va impulsar el desenvolupament d'una pagesia propietari independent.

En resum, a Piotr Stolypin, el governador provincial més jove de l'Imperi rus, primer ministre i reformador del sistema econòmic nacional, durant la seva vida el van odiar tant els membres de la dreta, com dels partits ultranacionalistes i monàrquics com l'esquerra-liberals i socialistes russos. En l'època soviètica el seu Govern va ser condemnat per les represàlies contra els revolucionaris i pel "saqueig" dels camperols. Avui dia Stolypin és respectat tant pels demòcrates liberals com pels nacionalistes.

Catrina Garza

1r.  Batx.